Després de l’èxit d’assistència de l’any passat, no podem sinó repetir la convocatòria, i tornar-la a obrir a tothom que s’hi vulgui apuntar, esperant que aquest any el sol es deixi veure una miqueta més que l’any passat. Us convoquem doncs el dia 16 d’octubre del 2011 a les 5:45 de la matinada a l’aparcament de Collformic, amb l’objectiu de començar a caminar a les 6: Sigueu puntuals!. Cal que porteu roba d’abric, que tot i la “tardor estiuenca” que estem tenint, a aquelles hores el dia 16 segur que fa fred… Qui vulgui portar-se una manta per esperar la sortida del sol, i sobretot, got, cullera i algun tovalló. El frontal és opcional, a la pràctica la lluna et dona la llum suficient per veure on trepitges.

Doncs ja ho sabeu, els que volgueu participar en aquesta 3a termococolatada, recordeu confirmar que veniu i si voleu xocolata i coca enviant un correu a peusinquiets @ peusinquiets.net, o bé deixant un comentari en aquesta entrada. Preveiem uns 1,5 o 2 € en funció dels que siguem.

Fins el dia 16 !

Enllaços a les anteriors Termoxocolatades:

http://www.peusinquiets.net/2009/10/nocturna-matagalls/
http://www.peusinquiets.net/2010/10/segona-termoxocolatada/

Amb una mica de por de pluja per les previsions meteorològiques, avui toca pujar a la Roca Llarga, un dels cims de la llista del repte dels 100 cims de la FEEC, que mica en mica volem anar completant. Tot i no estar-ne del tot segurs, abans de començar, creiem que anem a pujar una de les roques que es veuen desplomades sobre l’Avenc.

Aprofitant l’inici del bon temps, què millor que fer una escapadeta on la principal protagonista sigui l’aigua? Aprofitant les darreres pluges que van caure pel maig, ens acostem a Campdevànol per apreciar els bonics i impactants gorgs de la riera d’Estiula.

Un any després, i després d’una mica de difusió a través de la web, facebook i sobretot via boca-orella, ens vam proposar de repetir la excursió que tant ens va agradar l’any passat. Deixant a banda alguns nervis logístics d’ultima hora per comprar un termo a un basar oriental (que va resultar ser una estufa en comptes d’un termo) i el desencís de no poder veure la sortida del sol degut a la boira, va ser una matinada inoblidable, en gran mesura per la gent que vam assistir: 25 persones! El que vol dir que quasibé aconseguit el que ens imaginàvem com a fita màxima, que era doblar la gent de l’any anterior.

No sempre el temps és favorables amb les ganes de caminar i… aquest dia aquesta expressió va ser ben certa. El xim xim però, no ens va fer por, i aquí us mostrem com va anar. Per cert, que ara que tenim la tardor a sobre, aquesta excursió és perfecte per repetir!

Després de la llarga durada de l’hivern ens arrisquem a fer la primera sortida de cap de setmana a alta muntanya. El sol, el vent, el fred i la neu van ser els nostres companys de viatge. Això sí, sense deixar que l’experiència fos inoblidable. Llegiu, llegiu que plegats la compartirem.

Ja ha passat un any des de la creació dels Peus inquiets! I què millor per fer? Doncs organitzar una caminadeta i un bon dinar per celebrar el primer aniversari! Després de pensar en diverses dates per poder celebrar l’aniversari dels Peus inquiets, finalment va arribar el dia pactat.

Després del parèntesis de Nadal vam decidir que ja era hora de tornar a posar les cames en forma i, som-hi doncs! Perquè no una ruta per Taradell? La nostra elecció va ser un recorregut circular organitzat pel centre Excursionista de Taradell, seguint sempre el PR. En aquesta escapadeta de gener vam ser pocs, cert, però us assegurem que la quantitat de coses xules que vam veure durant el camí van crear-nos un record per no oblidar. Voleu seguir-nos?

La vall de Núria és un d’aquells llocs que encara que hi hagis estat 1000 vegades sempre és bonic de tornar-hi. Passejar per aquelles muntanyes, respirar aquell aire, seure al costat del llac, tirar quatre fotos…

Després de tot un any fent el compte enrere va arribar l’esperada Matagalls – Vic i, com no, uns quants representants dels Peus Inquiets vam anar a desafiar el repte. L’aventura va començar força d’hora i va anar acompanyada de fred i vent durant les primeres hores. La il·lusió, el paisatge i la bona companyia ens va permetre arribar a Vic al cap d’unes hores. Estàvem cansats, sí, però disposats a fer-la de nou l’any vinent. Us hi apunteu?