Després de la llarga durada de l’hivern ens arrisquem a fer la primera sortida de cap de setmana a alta muntanya. El sol, el vent, el fred i la neu van ser els nostres companys de viatge. Això sí, sense deixar que l’experiència fos inoblidable. Llegiu, llegiu que plegats la compartirem.

Aparquem el cotxe a l’últim revolt de carretera que porta a l’estació d’esquí de Vallter2000. Des d’aquest punt surt un caminet on comença l’excursió.

Primera excursió de dos dies del blog! Abans de que comences el fred i les neus, teníem ganes de fer una sortida amb estada en algun refugi, i l’escollit ha estat el Refugi de Coma de vaca. La volta que hem triat estava inspirada en un principi en la ruta dels 3 Refugis (Ulldeter, Carança Coma de Vaca), però al final ens hem quedat només amb un tros, ja que només teníem previst fer una sola nit. El camí original sortia d’Ulldeter per anar fins al Ras de Carança, travessant cap a França pel Coll de la Geganta, i tornant a entrar a Catalunya pels llacs i el coll de Carança. La nostra versió va ser seguir el GR11 del coll de la Marrana fins al Coll de Carança, passant pel coll de Tirapits, i allà seguir la ruta original baixant per Coma de Vaca fins al refugi, i tornant a Ulldeter seguint el GR11 vora el Freser. Això va ser el recorregut bàsic, i pel camí vam improvisar fer algun pic o visita extra.

Des de la primavera que parlàvem de fer una excursió nocturna alguna nit de lluna plena, i aprofitar per veure la sortida del sol des d’algun lloc privilegiat. Per no allargar-ho més, i abans que el temps (meteorologic) s’ens tirés a sobre, el passat diumenge 4 vam fer el que vam batejar com a “Nocturna + termoxocolatada al Matagalls”!

Montserrat, la muntanya màgica, i desconeguda dels del punt de vista caminador per part nostra, és l’objectiu d’aquesta caminadeta, una mica tocatardana com ens passa últimament. Per ser la primera vegada, començem amb una ruta “clàssica” de pujada a Sant Jeroni

Últimament sembla que tenim un iman cap a la zona Cadí/Cerdanya, ja sigui per gust o per comprovacions de ruta. Sigui com sigui, aquest cop li toca al Puigpedrós, pujant pels llacs de malniu i tornant pel circ d’Engorgs flanquejant el massis pel camí que porta al refugi Folch i Girona. Incialment voliem fer també els pics d’engorgs (que és el que podeu trobar al mapa), però al final, degut a un parell de males interpretacions/senyalitzacions del camí, i que havíem d’amagar el geocaché pel casal, vam decidir retallar l’excursió.

Aquesta és una d’aquelles sortides que jo personalment tenia força ganes de fer, era com una espineta això de no haver pujat mai al “Pedra”. Ara només em queden l’espineta de Núria+Puigmal ( per poc temps) i la Pica d’Estats.

Iiiii… ja hi tornem a ser! Recuperant una proposta pendent de la Planell d’anar a visitar el Vallès, molt a última hora i amb en Pau de baixa al llitet malalt, ens dirigim a fer una volta per parc de Sant Llorenç del Munt, a veure que hi trobem!