Pedraforca
Categories : Berguedà, Cims, Excursions
Escrit el 27 June 2009, per Carles.
Llocs de pas :Refugi Lluís Estasen, coll Verdet, Pollegó superior, enforcadura
Peus Inquiets :Cris, Marta, Núria, Carles
Més informació :Mapes, GPS, desnivell…
Aquesta és una d’aquelles sortides que jo personalment tenia força ganes de fer, era com una espineta això de no haver pujat mai al “Pedra”. Ara només em queden l’espineta de Núria+Puigmal ( per poc temps) i la Pica d’Estats.
L’excursió
Recuperant el bon costum de llevar-se d’hora, sortim de Vic a les 7 del matí, i enfilem cap a Saldes, tot travessant l’eix i la C-16. Abans d’arribar-hi, les vistes del massís des de la carretera, ja impressionen, va bé per començar-te a fer a la idea del que es va a pujar. Cap a les 9:15 ja estem esmorzant i apunt de començar a pujar! Vam enganxar un dia bastant ple de gent, ja que feien una cursa de resistència: els cracks pujaven corrent des de Saldes fins al cim del Pollegó superior!! Al principi de la pujada ens vam trobar just uns quants corredors, però al sortir del bosc, van apareixer en massa, si et paraves per deixar-ne passar un, en passaven 4 o 5…
Trobo que la pujada fa més por del que realment és, potser te més component psicològic que res més: si et saps administrar les forces, es fa molt bé. Tot i això no traure palla a l’efecte que fa tenir aquell tros de pedra constantment a la vista, mentre vas guanyant alçada mica en mica.
Durant tota la pujada, les vistes a tota la serra del Cadí són impressionants, així com la vista de Gòsol que et sorprèn un cop arribats al coll del Verdet. Allà comença per mi la millor part: després d’una miqueta més de camí “normal”, comença una grimpada molt distreta, amb algun pas que t’has de pensar a veure on poses els peus, però que en general és més fàcil del que sembla des de lluny. El camí esta molt ben indicat amb marques grogues i molt seguides, sobretot en els passos de grimpar on és fàcil equivocar-se i anar-te’n cap a algun lloc on potser patiries per sortir-ne.
Una de les coses curioses de la grimpada fins al pollegó superior són els “falsos cims”, que es fan, els primers dels quals també s’han de baixar, per tornar a continuar amunt amunt! Per una banda desanima, ja que tens la sensació de que arribaves i veus que encara et queda, i per l’altra el paisatge que tens al voltant, força aeri, et deixa quasi sense alè.
Després d’alguns d’aquests falsos cims, arribem a dalt de tot, on coincidim amb l’arribada dels últims corredors de la cursa, ben distrets per una senyora que els anava animant tot cridant el color de la samarreta (a falta de saber-ne el nom, suposem). Ara només ens quedava la baixada fins l’enforcadura, i tartera avall fins tornar al refugi, no abans de fer les fotos de rigor a dalt de tot!
La baixada fins a l’enforcadura és força fàcil, no és una grimpada com la pujada. La tartera ja va ser tota una altra història. La Cris i la Marta ens recordaven com anys abans, hi havia mes pedra, des d’un bon principi i es podia baixar més ràpid i més segur. El primer tros, la combinació del pendent, pedres petites i escasses i terra, feia fer més d’una patinada com per caure de cul a terra. Per sort més avall la cosa canvia i hi ha un bon fons de pedres, que et permet anar baixant clavant talons.
n cop arribats al refugi de nou, vam fer un mos tot veien l’esplanada d’herba ben plena de gent de tota mena passant el diumenge. No ens vam poder resistir a fer un bon pànxing (més de 2 hores…), però ens ho mereixem no?
Vols deixar un comentari o llegir els que ha deixat la gent?? clica aquí: 5 Comentaris.
Si teniu ganes de fer una excursió molt i molt variada… el Pedarforca és la millor opció: caminar, grimpar, pujades, baixades… i el millor de tot amb un paisatge genial!
El pedra no deixa indeferent a aquells que pels seus camins passa! va ser una magnifica excursió!
Unes fotogafies precioses, moltes gràcies!!
PD: vam contar fins a 30 persones d’alt el cim!!!!
per cert, m’agrada molt el nou disseny de la pàgina i el nostre logo! ^^
Eps!! Està molt be la pàgina!! Pff el Pedraforca no le pujat mai, és com una espina que fa temps que me de treure de sobre, jajjaja. Apa xaoo
Ei aquesta pàgina s una canya. Espero que molta gent la pugui consultar i els serveixi de guia per fer moltes excursions.